divendres, 28 de desembre del 2012

dijous, 6 de desembre del 2012

MIRANT ENRERE: Ràdios antigues

dijous, 22 de novembre del 2012

PAS a PAS: "València, Museu de Belles Arts i l'Almodí"

CLUB DE LECTURA: "El quadern de les vides perdudes" de Silvestre Vilaplana

dimecres, 14 de novembre del 2012

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: "Acabaren com Camot" de Manel Arcos

dissabte, 10 de novembre del 2012

PAS a PAS: Ruta de l'aigua- Atzeneta

dijous, 8 de novembre del 2012

dilluns, 15 d’octubre del 2012

TEATRE: "Dones d'aigua, hòmens de fang"

L’actriu xativina Rosa Barberà, ha fet una arriscada aposta teatral sobre un text de l’escriptor Toni Cucarella: Dones d'aigua, hòmens de fang. Amb música del compositor Darío Giner i que es representarà al Gran Teatre de Xàtiva, el proper diumenge 28 d’octubre a les 19:30 hores. Podeu aconseguir entrades a la Casa de la Joventut i a la Llibreria la Costera de Xàtiva. És una oportunitat única de veure un espectacle d’aquestes característiques. No podeu perdre-se’l. Feu la vostra reserva ara!

Sobre la història: Una manera de pal·liar l’horror de la realitat, però també d’enfrontar-s’hi, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. Acabada la guerra, el pare d’Aurora ha d’amagar-se per salvar la vida, i per aquest motiu ella i sa mare són assetjades pel falangista Miserachs que intenta capturar-lo. Però Aurora i sa mare provenen de la nissaga de les dones d’aigua... No obstant això, l’entorn màgic no emmascara la terrible realitat d’aquella postguerra, ni la desdibuixa. Dones d’aigua, hòmens de fang s’inspira en el món llegendari popular per a narrar una història sobre impietat –i la crueltat inhumana– dels vencedors i la indefensió –i la resistència sobrehumana– dels vençuts.

divendres, 12 d’octubre del 2012

CLUB DE LECTURA: "El quadern de les vides perdudes"

Divendres, 23 de novembre, a les 19 hores.

Biblioteca Pública Municipal de l'Alcúdia de Crespins.

Amb la presència de l'autor.

dilluns, 24 de setembre del 2012

CLUB DE LECTURA, CURS 2012-2013

Potser encara no sabeu que l’associació cultural “La Garrofera” organitza, juntament amb l’Escola d’Adults de l’Alcúdia de Crespins, des de fa tres anys, un “Club de lectura” que, bàsicament, som un grup de persones interessades a compartir el que llegim i el comentari d’obres diverses, conduïdes per una persona que fa el paper de coordinador. Naturalment aquesta activitat està adreçada a persones amb ganes de llegir, fer amics i xerrar amb l’excusa d’un llibre interessant. I sempre ho fem, amb la presència de l’autor. Tant és així que fins ara hem pogut comptar amb la participació de Toni Cucarella, Xavier Aliaga, Francesc Bodí, Manel Alonso, Vicent E. Belda, Ximo Cerdà, Urbà Lozano, Esperança Camps, Francesc Mompó, Mercé Climent, Vicent Penya, Eduard Márquez i Manel Arinyó, entre molts altres.

Per participar heu d'abonar una única quota de caràcter anual de 10 euros per persona, llevat que ja sigues soci/sòcia de la nostra associació i estigues al corrent dels pagaments. Això us permetrà a vosaltres participar dels beneficis en les comandes de llibres que es proposen per a les trobades i els materials complementaris. També continuareu rebent informació sobre qualsevol esdeveniment de caràcter literari, siga o no organitzat per la nostra entitat.

Les sessions se celebraran, llevat de casos extraordinaris per a garantir l’assistència de l’autor/autora, l’últim divendres de cada mes, a la sala de lectura de la BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL de l’Alcúdia de Crespins, a les 19 hores en horari de tardor/hivern i a les 19:30 en horari de primavera.

El més important de tot: el nombre mínim de participants per poder posar en marxa l’activitat ha de ser de 10 persones. Penseu que resulta molt frustrant per als organitzadors i els autors acudir a una trobada on només hi ha quatre o cinc persones. Cal garantir un mínim d’assistència per dotar de dignitat la tasca que està fent-se.

Les inscripcions al CLUB DE LECTURA podran fer-se efectives fins l’1 d’octubre de 2012. Només cal que ens feu arribar, al correu de l'associació, el vostre nom complet i així nosaltres considerarem la vostra voluntat de formar-ne part. El cobrament de la quota es farà efectiu durant la primera trobada. L’endemà mateix de l’1 d’octubre se us informarà en quines condicions queda l’activitat. Si hi ha hagut gent suficient, se us informarà llavors del calendari de trobades i de les lectures i engegarem la maquinària.

Si encara no en formeu part, ara és el moment. Apunteu-se!

dimecres, 25 de juliol del 2012

Joanjo ens ha deixat

Foto: Pedro García León

Joanjo Masó i Monfort (Gata, 1953 – l’Alcúdia de Crespins, 2012)

Joanjo principalment és mestre. Ell entén la docència com un instrument de canvi. Sempre a favor d’una societat més justa, humana, culta i solidaria. La major part de la seua ocupació docent l’exerceix a l’Alcúdia de Crespins. Concretament els darrers 32 anys, al col·legi públic “La Sénia”, on combina la seua tasca de tutor amb la de gestió en l’equip directiu. Darrerament exercia de secretari, però també havia estat Cap d’Estudis.

Tot i ser un home de vora mar —on tornava constantment per agafar embranzida renovada per a totes les lluites que tenia sempre encetades—, troba, en el cor de La Costera niu per a la seua acció il·limitada. Hui se’l coneix més pel seu compromís polític al BLOC. Perquè ell fou qui posà en marxa el col·lectiu local a l’Alcúdia, després escollit Secretari Comarcal, aconseguint per a La Costera, una vertebració que abans no s’havia conegut. Fou primer regidor nacionalista a l’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins i, fins i tot, Alcalde en un moment complicat i amb una gestió no reconeguda per mancar-li el glamour al que els polítics de torn solen vestir el seu treball: va aconseguir un pla d’estabilitat econòmica que permetria al municipi començar a veure la llum després d’una greu hipoteca.

Però ell, molt abans, ja va busca teixir una musculatura cívica per a aquest dissortat territori nostre. Participà en els primers grups de renovació pedagògica comarcals. Fou militant sindicalista en l’STEPV i membre d’Acció Ecologista Agró, on també tingué càrrecs de responsabilitat de gestió. Més posteriorment, fou un dels fundadors de l’associació cultural “La Garrofera” de la que mai no va voler desvincular-se malgrat el seu pas a la política. De fet és considerat l’ànima pater de l’entitat. I allí continua la seua lluita titànica contra els elements, en la plataforma TREN SI-AVE NO, en la plataforma XÚQUER VIU i més recentment, en la plataforma contra el MACROABOCADOR de Llanera.

Potser siga l’únic ésser humà conegut que tenia el do de l’ubiqüitat. Ja sabeu, aquell que permet ser en diversos llocs a la vegada. La seua capacitat d’acció era sobrehumana, envejable. I mai no formava part de les coses de manera ocasional o anecdòtica. La seua fe en sí mateix i que projectava a cadascuna de les persones que tenia a prop, et feia pensar de seguida que et trobaves davant un ésser especial. Entranyable, proper, fidel als seus principis. Perquè com demostrava amb el seu caràcter, tot podia fer-se, podia ser possible. Això i eixa generositat natural: sempre hi havia motiu per reunir-se al voltant d’un plat ben cuinat (per ell) i afartar-se’n, per damunt de tot, de l’amistat compartida.

Necessitava estar rere cada causa humana, rere cada situació que mereixia ser denunciada. Li resultava impossible ser-ne indiferent. Vivia per oferir el seu esforç i el seu compromís. Era una home que, potser sense saber-ho —i evidentment sense voler-ho—, estava forjant-se una llegenda. És de justícia reconéixer que Joanjo Masó s’havia convertit en una referència ètica i cívica que ara, malauradament acabem de perdre. Justament en un temps on manquen referències com la que ell representava. I que et fa pensar que, efectivament, potser el món s’acaba.

Tot i que sempre podem mirar de fer com ell, un pelegrinatge de tant en tant pel Montgó —la seua muntanya màgica, com ell l’anomenava— i cercar aquell magnetisme, aquella força suprema que ell aprofitava per carregar-se les bateries. Però perquè et passe això has d’estimar-te els camins que trepitges, les persones amb les que et creues, el poble que t’acull. Has de ser com ell, treballador de la terra, amb totes les connotacions que això comporta i saber arrelar en el cor de les persones, abans que ninguna altra cosa.